L'APARELL RESPIRATORI

L'APARELL RESPIRATORI.

La respiració és un procés essencial per al nostre organisme.

Des que naixem fins que ens morim, no parem mai de respirar perquè totes les cèl.lules del nostre cos necessiten l'oxígen de l'aire per poder viure.

La respiració és el procés pel qual ingressem aire (que conté oxigen) al nostre organisme i treiem aire ric en diòxid de carboni. Un ésser viu pot estar diverses hores sense menjar, dormir o prendre aigua, però no pot deixar de respirar més de tres minuts.

L'aparell respiratori és el que s'encarrega de realitzar el procés de la respiració.

Aquest aparell, està format per:

- Els pulmons

- Les vies respiratòries (fosses nassals, faringe, laringe, tràquea i bronquis).

1. Orificis nasals. Són dos orificis que comuniquen l'exterior amb les finestres nasals, a l'interior de les quals hi ha uns pèls que filtren l'aire i unes glàndules secretores de moc que retenen la pols i humitegen l'aire.
2. Fosses nasals. Són dos àmplies cavitats situades sobre la cavitat bucal. En el seu interior presenten uns replecs anomenats cornets, que frenen el pas de l'aire, afavorint així la seva humidificació i escalfament.
3. Faringe. Conducte d'uns 14cm que permet la comunicació entre les fosses nasals, la cavitat bucal, l'oïda mitjà (a través de les trompes d'Eustaqui), lalaringe i l'esòfag.
4. Boca. Permet l'entrada d'aire però sense el filtrat de pols i l'humidificació que proporcionen les fosses nasals.
5. Llengua. Aquest òrgan estreny l'aliment contra el paladar per introduir els aliments.
6. Epiglotis. És una llengüeta que quan és empesa per un bol alimentici s'abat sobre la glotis tancant-la i impedint així que l'aliment s'introdueixi dintre de la tràquea.
7. Laringe. És un curt conducte d'uns 4cm de longitud que conté les cordes vocals.
8. Cordes vocals. Són dos replecs musculars i fibrosos que hi ha a l'interior de la laringe. L'espai que hi ha entre elles es denomina glotis i dóna pas a latràquea. Constitueixen l'òrgan fonador dels humans.
9. Cartílag tiroide. És el primer cartílag de la tràquea. Està més desenvolupat en els homes. En aquests provoca una prominència en el coll denominada la nou del coll i una veu més greu.
10. Esòfag. És un conducte de l'aparell digestiu que es troba darrere de la tràquea.
11. Tràquea. Conducte d'uns 12cm de longitud i 2cm de diàmetre, constituït per una sèrie de cartílags anulars tancats per darrere per fibres musculars, per a evitar així frecs amb l'esòfag quan per aquest passen aliments.
12. Pulmons. El dret té tres lòbuls i l'esquerre només dos.
13. Artèria pulmonar. Conté sang pobra en oxigen i rica en diòxid de carboni que es mou des del cor cap als pulmons.
14. Vena pulmonar. Conté sang rica en oxigen i pobra en diòxid de carboni que es mou des dels pulmons cap al cor.
15. Músculs intercostals externs. Són els que aixequen les costelles per augmentar el volum de la cavitat toràcica i així produir l'inspiració.
16. Costelles
17. Pleures. Són dues membranes que envolten els pulmons. L'espai que hi ha entre elles està ple de l'anomenat líquid pleural. La seva finalitat és evitar el frec entre els pulmons i les costelles.
18. Cavitat toràcica. És la cavitat formada per les costelles i l'estèrnum on s'allotgen els pulmons.
19. Bronquis. Són els dos conductes en els que es bifurca la tràquea
20. Bronquíols. Són les ramificacions dels bronquis. Les últimes ramificacions originen els anomenats capil·lars bronquials que finalitzen en elssàculs pulmonars, que són cavitats amb nombroses expansions globoses denominades alvèols pulmonars. Considerant els dos pulmons hi ha uns 500 milions d'alvèols.
21. Cavitat cardíaca. És on s'allotja el cor.
22. Diafragma. És tracta d'una membrana musculosa que durant la inspiració descendeix permetent la dilatació pulmonar i durant l'espiració ascendeix afavorint el buidatge dels pulmons.